Nou projecte d'Educació per al Desenvolupament

Comencem les gravacions pel nou projecte en el quart dia.

Vam anar a filmar a la Noela, la segona filla d'una família congolesa, alumna de 6º curs en l’Institut Ngudia-Baka, que van decidir participar en un nou projecte d'Educació per al Desenvolupament que estem duent a terme. La filmació va encaminada a la creació d'un vídeo de sensibilització per a alumnes de col·legis catalans en el qual es vol plasmar un dia en la vida d'una nena congolesa.

Quan arribem, la petita ens esperava amb el seu uniforme i carregada amb la motxilla. Així és com va començar el nostre passeig a l'escola. Són trenta minuts caminant per camins de terra, sorra i fang, plens de sots -imagineu-vos el moviment de la càmera- i la temperatura d'aquest dia, que aconseguia els 36 graus, tampoc va ajudar. Quan vam arribar a l’escola, vam ser rebudes amb una cançó de benvinguda cantada per tots els nens de l'escola, uniformats i en files al pati de l'entrada principal.

A continuació, es van iniciar les classes, aquest dia una mica més tard del normal a l'espera de la nostra arribada, i vam passar aula per aula filmant als nens i als professors. En principi, l'enregistrament estava previst únicament a l'aula de Noela, la nena protagonista, però el director estava encantat amb la nostra visita i va proposar l'enregistrament de diferents aules i, fins i tot, una entrevista a ell mateix. Tot va sortir fenomenal i vam ser tractades amb molta consideració: ens vam sentir “importants”.

Vam deixar als nens en l’escola i vam tornar més tard a gravar la sortida a les 12h. També vam gravar el camí de tornada a casa, en les mateixes condicions; això sí, amb un munt de nens trepitjant-nos els talons atrets per la càmera.

Vam arribar a casa de Noela i, després de canviar-se l'uniforme, que és igual per a tots els col·legis de la RDC, va començar les seves tasques domèstiques: escombrar (la pols que s'acumula per la sorra del camí és increïble), estendre la roba, etc. Semblava una nena tímida, molt educada i summament responsable, però, a poc a poc, va anar perdent la por a la càmera i juntament amb una amiga comencen a aparèixer els primers somriures.

A la tarda, no va quedar una altra que ordenar i organitzar totes les fotos i enregistraments realitzats (molts GB d'informació) i carregar bateries, gens fàcil tenint en compte els talls de llum, per poder seguir l'endemà.