fbpx

hosting gràcies a

Benvingut!

Entra com usuari registrat per accedir a tot el contingut

CECFOR i una visita inesperada

Ens vam aixecar, dutxar i arreglar per anar a esmorçar, amb el cabell mullat per la manca d'assecador. Després, encara que seguiem sense llum, vam anar a veure la Missa que un sacerdot celebra en l’oratori del Lycee Technique et Professionel. La capella estava plena de famílies amb nens; van cantar en Lingala i en francès. A meitat de missa va tornar la llum, ningú es va immutar: estan tan acostumats que tot va seguir amb total normalitat.

Vam aprofitar el matí per fer pla de treball. El dia estava lleig i començava a ploure.

Havent dinat carn estofada, plàtan fregit i “repollo” (aquí es menja a les 13h), tot boníssim, i, després de descansar una mica, vam tenir una petita reunió amb la Mafalda, directora de projectes de CECFOR, i la Taty, coordinadora dels nostres projectes.

La reunió va resultar ser molt més gratificant del que ens esperàvem: estan treballant molt. Més tard, la Mafalda ens acosta a veure a la Rosa, a l'orfenat de Mama Koko.

Situat enmig d'un bell paisatge més d'uns pocs quilòmetres de la ciutat de Kinshasa (República Democràtica del Congo), l'orfenat de Mama Koko i la seva pediàtrica Kimbondo s’estenen avui en unes poques hectàrees en el cim una esplèndida vall, enmig d'una naturalesa verda i ple de riqueses. La commovedora història d'aquestes instal·lacions es va iniciar en 1989, quan el pare Hugo Rios Diaz de la Comunitat dels Missioners Claretianos (pediatre d'Itàlia) i la Dra. Laura Perna (professora universitària retirada, també d'Itàlia) , van decidir fundar una estructura simple per donar cabuda als nens malalts. Van començar des del no-res, impulsats per l'amor incondicional d'ajudar als nens de Kinshasa i el somni d'oferir cura gratuïta per a tots. Inicialment, solament hi havia un edifici petit, però després, amb esperança, perseverança i una lluita feroç, la pediatria creixia dia a dia; en l'actualitat es divideix en diversos pavellons: cura general, cardiologia, tuberculosi, laboratori i sala de radiologia, un servei d'emergències (incloent una sala de transfusions de sang), una bugaderia i una casa per allotjar als voluntaris.

Vam poder recórrer l'orfenat, conèixer a altres voluntaris i també al Pare Hugo, promotor del centre en el qual s'allotgen 1.000 nens i joves. Allà vam trober a en Javier, metge jubilat de Pamplona, impactat per la seva nova experiència.

Tornarem, segur, per documentar-nos i poder-vos ensenyar més imatges. És espectacular la labor que fan aquí.

A la volta a la nostra residència, vam sopar (a les 19H) i vam estar una estona de tertúlia amb el personal i estudiants residents. És el que té de bo estar allotjades en una residència: coneixes a gent del país amb la qual parlar per entendre la seva cultura.

Vam anar a dormir aviat, va ser un dia intens.

 

Carrer de Sants 14-16, Principal - 08014, Barcelona

Avís legal, Política de cookies i Protecció de dades.

FUNDACIO MONTBLANC PER A LA PROMOCIÓ DE LA DÓNA utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els seus serveis i poder oferir-li les millors opcions mitjançant l'anàlisi de la seva navegació. Per obtenir més informació sobre aquestes cookies i el processament de les dades personals, consulti la nostra Política de privacitat i cookies. Accepta aquestes cookies i el processament de les dades personals que implica?