fbpx

L'Ajuntament de Barcelona i Montblanc

Va clarejar un dia clar, amb alguns graus menys de calor; perfecte per visitar el projecte que tenim amb l'Ajuntament de Barcelona, a la zona agrícola de Kimwuenza. Està bastant més prop del Lycee Téchnique et Professionel Kimbondo, que és una iniciativa de CECFOR i és on residim aquests dies. De camí passem per la gasolinera a omplir el dipòsit i ens va sorprendre descobrir que el preu del litre de gasoil és una mica superior al de casa.

Va començar el nostre recorregut per arribar al poblat Mafunfu, un poblat on les cases del qual es troben disperses entre els camps de cultiu. Quan arribem, les beneficiàries van sortir a donar-nos la benvinguda, mentre l'Enginyera Mamie els explicava qui érem.

Mundele, mundele!! Xisclaven diversos nens d'entre tres i cinc anys que ens agafaven dels pantalons i gairebé ens van fer caure. Eren vius i expressius, no paraven de somriure i vam començar a fer-los fotos. Sota una palmera, una de les beneficiàries cuidava dels més petits i feia el menjar, a força de farina de mandioca i aigua. La mandioca és l'aliment bàsic en la dieta congolesa.

Vam recórrer els camps de cultiu mentre vèiem com la Mamie orientava a les beneficiàries en base del projecte: aquí més aigua, allà cal espantar als insectes, cal posar a l'ombra l'api… de tant en tant, creuàvem rierols i rierols per sobre d'un tronc, passant-nos les càmeres per evitar mullar-les. En el camí, ens vam trobar a l'altre enginyer del projecte, Thierry, que va seguir el camí amb nosaltres.

Després de diverses hores al sol, deshidratades, vam escollir diversos quilos de tomàquets i verdures per portar-los a la cafeteria d'un hospital, que forma part d'un projecte pilot de producció i comercialització d'aliments que ha engegat el nostre Soci Local CECFOR aquest curs.

Arribem a Aruwimi esgotades, després de deixar a Mamie prop de la seva casa. A última hora vam fer un volt amb l’Emma, una voluntària que porta uns mesos en el LTPK com a formadora en Hostaleria i restauració. Les vistes de la vall de Minkoti que s'albiraven des del mirador proper a l'escola eren espectaculars, i contemplant-les, gairebé ens vam poder sentir protagonistes de Memòries d'Àfrica.